Hui fa 7 anys de l’accident. Jo no estava a València però vaig rebre bastants sms de gent preguntant-me si jo i els meus estàvem bé, jo vaig enviar-ne uns quants més, molts. Agafava eixa línia quasi cada dia quan vivia a Paiporta, passava per eixa parada i eixa corva que ja ens havia esglaiat a més d’un. La meitat de morts foren de Torrent, quatre foren del meu poble, València, Montroi, Picanya, Catarroja, Alaquàs… l’Horta Sud tocada de mort.

Més enllà de que et toque més o menys de prop, la manera que va tenir el govern valencià de portar la tragèdia fa que t’impliques inevitablement. Silenci a la tele pública en favor de la visita del Papa, una comissió d’investigació que va durar 10 dies, que anys després hem sapigut que va ser greument manipulada amb els testimonis alliçonats, amb un únic culpable (el conductor) que va morir a l’accident, amb un llibre d’avaries desaparegut, amb l’intent de suborn dels familiars… i un llarg etcètera de despropòsits que van aconseguir manipular primer i silenciar després aquesta tragèdia durant molt de temps.

7 anys de soledat, o quasi

L’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) han lluitat sols, molt sols, però per sort no del tot, per sort periodistes, comunicadors, alguns polítics, alguns treballadors del metro, músics i veïns no han girat l’esquena a l’evident injustícia. La productora Barret Films, que du entre mans el web-documental 0 responsables amb un material que va commocionar l’equip de Salvados (Salvados… gràcies!), Pau Alabajos i la seua cançó Línia 1 inclosa al disc Una amable, una trista, una petita pàtria i que ha cantat des del primer aniversari de l’accident a la Plaça de la Mare de Déu. Aquests són els que jo tinc més a prop, els que no han deixat que ni jo ni molts altres ens oblidem del que va passar i seguim reclamant responsables.